Anarquisme i "acció direceta" (1): Paulí Pallàs i l'atemptat de la Gran Via.
El Un cop vistos a classe els "protagonistes" de l'acció directa anarquista durant les darreres dècades del segle XIX, us penjo algunes fonts de l'època i algunes fotografies per contextualitzar els fets i els principals actors que els protagonitzaren.
D'entrada, l'atemptat contra el general MARTÍNEZ CAMPOS a la Gran Via de Barcelona comès pel cambrilenc Paulí PALLÀS, va ser reproduït d'aquesta manera en la premsa de l'època (us en penjo dues versions diferents del mateix fet).
D'entrada, l'atemptat contra el general MARTÍNEZ CAMPOS a la Gran Via de Barcelona comès pel cambrilenc Paulí PALLÀS, va ser reproduït d'aquesta manera en la premsa de l'època (us en penjo dues versions diferents del mateix fet).
Del propi PALLÀS en tenim fins i tot una imatge i en sabem algunes coses. Era tipògraf (com molts dels activistes obrers de l'època) i viatjà a l'Argentina i al Brasil, on sembla que contactà amb Enrico MALATESTA.
El 1892 va tornar a Barcelona i col·laborà en el panflet anarquista Ravachol. El 24 de setembre va atemptar contra MARTÍNEZ CAMPOS llençant dues bombes quan el general passava revista a les tropes de Barcelona i amb el resultat d'un guàrdia civil mort i diversos ferits. Aquest va ser l'inici d'una cadena d'atemptats que va provocar una resposta repressiva sense precedents contra l'anarquisme. PALLÀS fou jutjat per un consell de guerra i afusellat a Montjuïc el 7 d'octubre. Era una mena de messiànic il·luminat i morí profetitzant allò de «la venjança serà terrible».
La premsa de l'època immortalitzà així el seu afusellament.
El 1892 va tornar a Barcelona i col·laborà en el panflet anarquista Ravachol. El 24 de setembre va atemptar contra MARTÍNEZ CAMPOS llençant dues bombes quan el general passava revista a les tropes de Barcelona i amb el resultat d'un guàrdia civil mort i diversos ferits. Aquest va ser l'inici d'una cadena d'atemptats que va provocar una resposta repressiva sense precedents contra l'anarquisme. PALLÀS fou jutjat per un consell de guerra i afusellat a Montjuïc el 7 d'octubre. Era una mena de messiànic il·luminat i morí profetitzant allò de «la venjança serà terrible».
La premsa de l'època immortalitzà així el seu afusellament.# Entrada penjada pel Pep Llunas a les 23:05 
Comments:
<< Home
Potser l'acció directa no és una bona solució, però tot i això feia que l'estat veiès que no podia fer el que li donava la gana. Paulí Pallàs la va encertar amb les seves últimes paraules.
# posted by 
: 16 de novembre del 2009, a les 16:48
: 16 de novembre del 2009, a les 16:48
el comentari que as fet avui sobre el tipus de prensa de dretes i esqueres les fotos d'aquest fets pertanyen al mateix típus de diari?
Suposo que cada diari o parlaria i expllicaria a la seva manera i resaltan lo que els convengués, tipo avui en dia amb les cadenes de televisió... no?
# posted by : 16 de novembre del 2009, a les 18:15
: 16 de novembre del 2009, a les 18:15
La veritat es que s'han de tenir collons ( amb perdó) per a cridar això just abans de morir, els ideals portats fins al final, sí senyor, gràcies a homes/dones com aquests van aconseguir moltes coses per a la societat d'aquella època, encara que avui dia no se'ls i doni gaire importancia.
# posted by : 16 de novembre del 2009, a les 18:46
: 16 de novembre del 2009, a les 18:46
Ostia gabri quines paraules! Esta bé que hi hagi gent que dugui uns ideals fins a la mort... tot i que això de l'acció directa com diu la laura no em sembla la millor solució.. però en aquells temps debia ser la més eficaç...
# posted by : 16 de novembre del 2009, a les 20:09
: 16 de novembre del 2009, a les 20:09
Sobre la premsa de l'epoca i el tractament que en feien de la informació en penjarem un post aviat.
Ah! i molt bé que us aneu animant a participar en el blog... ja era hora.
Ah! i molt bé que us aneu animant a participar en el blog... ja era hora.
Cla que sí gabri, estic totalment d'acord amb tu. Gràcies a gent com en Pauli Pallàs que sabia el que necessitava el poble avui estem com estem, que tampoc és per tirar coets, pero millor que aquells temps segur.
L'acció directa era la solució més eficaç per a tots els problemes. Estic totalment d'acord amb que no sigui una bona solució, però era la realitat. Si que s'han de tenir un parell d'ous per dir el que va dir Paulí Pallàs!
Publica un comentari a l'entrada
# posted by : 23 de novembre del 2009, a les 21:28
: 23 de novembre del 2009, a les 21:28 << Home
