Joan Oliva i l'atemptat contra Alfons XII.


El 25 d'octubre de 1878, al carrer Major de Madrid, l'anarquista Joan Oliva i Moncusí -conegut també
Moncasí- va intentar, sense èxit, assassinar el rei Alfons XII disparant-li dos trets. Pocs instants després de l'intent d'assassinat, va ser desarmat per la multitud, detingut pels agents d'ordre i condemnat a mort.



L'obrer anarquista, boter de professió i membre de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) havia nascut a Cabra del Camp (Alt Camp, Catalunya) el 1855 i es va veure influenciat per les accions dels regicides alemanys.

El 4 de gener de 1879 Joan Oliva va ser garrotat, després de rebutjar l'indult, i mostrant una enteresa sorprenent. El rei va atorgar, de la seva butxaca, una pensió a la filla de l'infortunat, ja que el considerava més pertorbat que responsable.

Comments:
Molt interessant.
 
Així m'agrada... que trenquis el gel i siguis la primera en estrenar l'espai dels comentaris.
[Ho tinc en compte Maria].
 
Tot i ser molt revolucionari també s'ha de tenir ganes de disparar al rei sabent totes les conseqüències que això pot ocasionar...
 
Aquesta gent lluitava per conseguir els seus ideals sense tenir en comte les conseqüències que podríen oncasionar-lis...
 
Molts com ell n'hi hauria d'haber!
 
gerard, podries penjar el poema aquell que vas dir de la vaca obesa!! que el vaig estar buscan per internet i no el troboo!
 
Quin valor que va tenir Joan Oliver, segur que va ser considerat un gran personatge per tots els revolucionaris.
 
Doncs si Nerea.. i la veritat esque no es per a menys...
 
Avui en dia dubto que hi hagi gaire gent que lluiti d'aquesta manera pels ideals que segueix, ja que a la primera de canvi, amb una pistola apuntan al cap tothom es rebaixaria (m'hi incloc), perque els valors que hi havien abans eren es de buscar el bé col·lectiu, en canvi en l'actualitat tothom persegueix el bé personal...
 
Tothom a l'hora de parlar diu molt, però a l'hora de donar la cara per allò que abans s'havia defensat, aquells es poden comptar amb els dits d'una mà i en sobren.
Crec que el Joan Oliva va tenir veu i acció sobre allò que defensava i segur que tot i les conseqüencies que sabia que li portaria, n'estava orgullós!
 
Publica un comentari a l'entrada



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?